kumbaworld
Terra, que de dona tens el nom
Esquirols

Fred, vaig deixar el meu nom escrit,
com el rastre d’un conill,
blancs desembres.
Març, per entendre altres camins
m’han trobat sense sentits,
primaveres.
Juny, ja no tinc la falç al puny,
palla vella, graner buit
i el boll que balla per una ventada.
Vent, no t’enduguis els colors,
primaveres de tardors,
se’m despullen.
Neu, qui trobés repòs.
Març, no em marceixis gaire.
juny, si tot se m’esmuny,
qui m’obre una porta?
Tu, que de dona tens el nom,
a la falda guarda el son,
que el meu pare hi dorm.

Fum, entre cendra, foc somort,
esperant com un record,
tramuntanes.
Plany, que una pluja de llevant,
truca als vidres de l’infant
i el fa un home.
Foc, de llenya adolescent,
que Sant Joan no té creixent,
les noves llunes no creuen en bruixes.
Vent que arrossega simplement
i al reixat dels impotents,
t’abandona.
Neu, qui trobés repòs.
Març, no em marceixis gaire,
Juny, si tot se m’esmuny,
qui m’obre una porta?
Tu, que de dona tens el nom,
a la falda guarda el son,
que el meu pare hi dorm.