kumbaworld
kumbaworld - El cançoner català
Lvia
Esquirols


Com si el reflex ms platejat de lluna clara,
damunt lonada es vulgus quedar,
aix recordo el teu cabell, amiga blanca,
mig amagat pel mocador de cap.

I es feia estrany venir del llamp de fora via
i acostumar-se al tremolor constant
daquella espelma que fent mitja es consumia,
on esperant cor i records sestan.

I una can, que s, que no,
que tard o dhora
de la memria feia un cabdell
i era larrel des del bressol fins a la tomba,
llavor escampada pels vuit vents del mn.
Ves per on!

Que lleugera avana la barca
amb la vela inflada per la tonada dels pescadors,
com si fos garb, com si fos migjorn.
Ves per on!
Com arrenca i solca la terra,
que la veu trencada va acompanyada desquella i bou.
Si no fos pel temps.
Si no fos pel jou
Ves per on!
Com si fos ahir
Ves per on!
Com si el mn

Com si una arada secular lhagus llaurada
i en cada plec hagus amor sembrat,
qui sap si estrany o enamorat, amiga blanca,
qui sap si lliure o b forat, qui ho sap?

I aquells ullets mig amagats, vellut i vidre,
eixuts per fora, emplorallats per dins,
mirant-me en ells com un infant em quedaria
ahir i dem per endrear lavui.

I una can, que s, que no
(que tard o dhora)
Ves per on!
La taverna crida les penes
i la ratafia fa melodies de bon cantar,
quan la boira ve
les cabries van.
Ves per on!
Pel rebost, la cuina i la tarda
a la galeria, testa ajupida, sargint mitjons,
mossegant el fil,
murmurant canons.
Ves per on!
Que lamor sen va
Ves per on!
Que lamor sem fon.

I se nha anat del llit estant per no fer nosa
Al cel amb lavihan dit a linfant.
Jo mhe quedat provant de cabdellar una troca
que enjogassat el gat va desfilar.

I una can, que s, que no