kumbaworld
El burgès
Mesclat
El burgès
Pere Quart/Quico Pi de la Serra

Es lleva a dos quarts d’una
es banya i es perfuma
i amb l’Aiga nou que té
corre a firmar una estona
a un banc de Barcelona,
on fot de conseller.

Finida l’àrdua tasca
i per no caure en basca
pren un vermut complet
a un club de senyorassos
tibats, lluents i grassos
que ja ho tenen tot fet.

Allà mateix el maitre
vincle a la esquena dreta
li cantarà el menú.
I ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un palpissàs mig cru.

És l’ofici del burgès,
menjar, jeure i no fer res.

Un cop llesta la teca
se’n va a la biblioteca,
s’enfonsa en el sofà
i dorm la migdiada,
l’armilla descordada
i un rot al paladar.

Després el gran sapastre
Se n’anirà a cal sastre
per emprovar-se un tern:
l’arruga de la espatlla,
dels pantalons la ratlla,
l’amplada de l’infern.

Més tard, com cada dia,
seurà a la barberia
on el perfilaran.
Després tindrà una cita:
que avui toca Lolita
i cap al restaurant.

Entrapa en tres passades
tan densament cuinades
que ja no poden més.
Amb el que el mosso els cobra
a casa d’un manobre
viurien tot un mes.

--- Segueixen les estrofes de la versió de Pi de la Serra

Mata llavors tres hores
a un fosc bar dels afores
es prenen molt gin-fizz,
amb la saliva amarga
fent una cara llarga,
pugen tots dos al pis.

Al pis de l’amigueta
que li farà, pobreta,
l’amor sense perills,
i a casa, a darrera hora,
on vetlla i potser plora
la mare dels seus fills.

És l’ofici del burgès,
menjar, jeure i no fer res.