kumbaworld
Fel
Mesclat
Fel
(FRANCESC RIBERA <>/CARLES BELDA)

Aquell estiu van anar morint tots els somnis,
la llibertat va caure a mitja tardor,
la grotesca rutina es repetia
i els de sempre ho tornàvem a perdre tot.

Cent quinze dies va durar la batalla,
baixava roig el riu, roig de roja sang,
els qui van veure l’Ebre baixar aquells dies
asseguren haver vist un país plorant.

Fel, fel, fel,
del que n’era mel.

Prou que proven d’esborrar-nos
aquesta història del cap,
ignoren que els cromosomes
portem el record clavat.
A la Batalla de l’Ebre
caigué en combat la raó,
els punys dels morts quan s’obrien
deixaven anar la llavor.

Terra seca, trinxeres abandonades
com mans clivellades de treballar.
I a aquell que no va tramuntar la carena
amb la derrota el van marcar com bestiar.

I van empastifar la societat viva
D’una mediocritat que encara patim.
I ara tornen a l’Ebre a malvendre l’aigua
els assassins tornen sempre al lloc del crim.