kumbaworld
Mà al cor
Paco Muñoz
Tant de temps, caminant tant de temps,
viatjar per la història, tenir el cor calent,
tanta gent, estimar tant la gent
i tenir els ulls tranquils un moment.
Tanta terra, estimar la terra,
quan humida ella escampa les ànimes al vent;
tant de temps, esperar tant de temps,
que els cors canten plegats el mateix.
Dibuixem amb les mans,
la distància que es fa
entre l’ ona i la pedra
entre força i tendresa.
Caminem, caminem més enllà,
deixarem els records pel demà.

Com una cançó que no et deixa mai
com una embranzida de mar i de sal
com un raig d’ amor navegant dins l’ espai.
Serem vent que bufa lliure
inflant el velam
d’un petit i fràgil vaixell, que es la vida.



Serem poesia,
dia rere dia
ens anirem, poc a poc, fent més grans.

Tan valents, serem tan valents,
que ni el més greu destí no ens aturarà mai;
tant si val, van passant els anys
i ara els dies em semblen més llargs.
Tant de temps, caminant tant de temps,
viatjar per la història, tenir el cor calent,
tanta gent, estimar tant la gent
i tenir els ulls tranquils un moment.
Dibuixem amb les mans,
la distància que es fa
entre l’ ona i la pedra
entre força i tendresa.
Caminem, caminem més enllà,
deixarem els records pel demà.