kumbaworld
Ara
Lax'n'busto
Ara sí que sento el pas del temps,
vull anar depressa i ell va lent.
Ara és quan em nego a mi mateix,
cansat sempre de perdre el temps i d’esperar,
d’esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren,
desitjar creuar la porta,
i veure que per fi hem triat el mateix camí.


Sé que amb tu podré somiar per sempre més,
fer-ho tot realitat.
No hi ha un racó en el meu planeta,
on pugui estar i deixar de pensar en tu.

I ara que no et tinc al meu costat,
sento que m’han près un tros de món.
Ara és quan em perdo en la foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar.
Ara és quan més et trobo a faltar.
Quan tinc por, quan més por em fa la por,
quan et posa a prova el teu amor.
És difícil ser un mateix si tu no hi ets.

Ara sí que sento el pas del temps,
vull anar depressa i ell va lent.
Com un pres en la cel.la tancat,
quan més a prop, més lluny ha anat la llibertat.
Les onades tomben el vaixell,
en el que per ti fóra imprudent.
Però saps que seguiré esperant el meu moment,
pacient, valent, sempre pendent d’on bufa el vent.



Imagina un món a mida,
on el desig fos sempre realitat.
No hi ha un racó en el meu planeta,
on pugui estar i deixar de pensar en tu.

I ara que no et tinc al meu costat,
sento que m’han près un tros de món.
Ara és quan em perdo en la foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar.
Ara és quan més et trobo a faltar,
quan tinc por, quan més por em fa la por,
quan et posa a prova el teu amor,
és difícil ser un mateix si tu no hi ets.

I ara que no et tinc al meu costat,
sento que m’han près un tros de món,
Ara és quan em perdo en la foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar.
Ara és quan més et trobo a faltar,
Quan tinc por, quan més por em fa la por,
quan et posa a prova el teu amor,
és difícil ser un mateix si tu no hi ets.