kumbaworld
Penyagolosa
Paco Muñoz
Últim divendres d’abril, el camp ple de flors,
Penyagolosa, la primavera ha arribat.
I jo vull fer-te una bonica cançó,
perquè no tingues enveja del Penyal i el Montgó.
De Les Useres els pelegrins tornaran
i les muntanyes repetiran els seus cants.
Fidels ells, vénen pels vells camins de la vall,
amb una besada d’amor de la gent de Sant Joan.
Penyagolosa, gegant de pedra,
la teua testa plena de neu.
Penyagolosa, Penyagolosa,
a la tempesta, al sol i al vent.

De Vistabella, també de Xodos, vindran,
i els de Llucena els cants estan assajant;
Cortes de Arenoso, joiós, està convidant:
“Qualsevol primavera haurem de retornar.”
Zucaina crida, dins d’un mar de ginebrars,
i Villahermosa, a cau d’ orella, ha informat.
Sobre el Castillo de Villamalefa veuràs
roures, pinars i alzinars entonant un bell cant.