kumbaworld
DESSOTA DELS ŔLBERS
Feliu Ventura
No et puc prometre el mar
ni el cel ni els estels
només et puc prometre el meu cos i sé
que potser demŕ ja no estarem junts
dessota dels ŕlbers.

Poesia que bressole amb els llavis
i que em fa devot de Santa Veritat.
La ferida que em va fer aquell dia
Em desperta com un vers de l´Estellés.

M´acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia patrona de la vida,
s´agenolla davant teu el meu dolor.
Pregaria que la tipografia
fos fidel al calˇligrama del meu cos.

M´acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia que bressole amb els llavis
i m´empeny contra el futur amb decisió.
No voldria aquesta vida meua
sense llibertat sencera i sense tu.

No et puc prometre el mar
ni el cel ni els estels
només et puc prometre el meu cos i sé
que potser demŕ ja no estarem junts
dessota dels ŕlbers.