kumbaworld
On
La puerta de los sueños
Avui sembla que els sorolls d’aquesta gran ciutat
es fan música per tots els que volen ballar.
Vés, agafa forces.
No, no et penso perdonar.
Saps que vaig guanyar l’aposta i et toca pagar.
Aferrat al teu sentit de la formalitat,
portaràs una corbata i desentonaràs.
No preguntis tan a on anem aquest cop
si no penses explicar-me...

On acaba el sol que il•lumina el meu món,
on comença la festa una nit,
On acabo jo? On comences tu?
On comencen i acaben els somnis,
on em fa més mal si te’n vols anar on els teus ulls i els meus es confonen,
on miraré, si ja no ets amb mi
i amb qui poder ballar tota la nit...

Tantes hores absorbit pel teu ordinador,
el teu cap demana a crits alguna distracció
si només escoltes el que et dicta la raó: fes-li cas, llença el rellotge i viu aquesta nit.

On acaba el sol que il•lumina el meu món,
on comença la festa una nit,
On acabo jo? On comences tu?
On comencen i acaben els somnis,
on em fa més mal si te’n vols anar on els teus ulls i els meus es confonen,
on miraré, si ja no ets amb mi
i amb qui poder ballar tota la nit... (amb qui poder ballar tota la nit...)

La nit es mor
i em pren per la cintura
ballant per mi (per mi)
fins veure néixer el dia.

On acaba el sol que il•lumina el meu món,
on comença la festa una nit,
On acabo jo? On comences tu?
On comencen i acaben els somnis,
on em fa més mal si te’n vols anar on els teus ulls i els meus es confonen,
on miraré, si ja no ets amb mi
i amb qui poder ballar tota la nit... (i amb qui poder ballar tota la nit...)