kumbaworld
No sóc capaç
Sau
Amb la mirada hem dius que no hi ha res entre tu i jo.
et tinc devant,
matant-me molt a poc a poc.
Et tinc present,
menjant-me el pensament.

NO SÓC CAPAÇ,
DE DESPLEGAR EL MEU COS,
DE PLANEJAR,
SORTIR AMB TU VEURE EL MóN

El meu vestit no amaga delictes,
sinó amor.
Tu creus que sóc de palla,
que no tinc carn ni ós.

Aquí engaviat,
mullant la ploma al fons del cor,
que vaas deixar,
marxant sense dir rés.

NO SÓC CAPAÇ,
DE DESPLEGAR EL MEU COS,
DE PLANEJAR,
SORTIR AMB TU A VEURE EL MÓN.

Tota la gent hem deia que no tenies preu.
No vas voler parlar-me,
només hola i adeu.

Sorti el sol,
i amb la rosada del matí,
a buscar el nord per fora.
I el seu cos,
del color més fosc de la nit;
va trovar el lloc que tant volia i baixant del bosc.

Se´n va anar,
va obrir la porta i va volar.
No sé on serà,
no sé si mai voldra tornar.

Qui no corre, vola.(Com diu el meu vei)
La terra gira molt lentament, aquesta nit.

Se´n va anar,
va obrir la gàvia va volar.
Se´n va cansar,
d´estar tancada menjà grà.

Buscant perdut si trovo el perquè de tot plegat.
Perquè sóc jo que sempre es queda aquí tirat.