kumbaworld
Viure sense tu"
Bonet, Maria del mar
Viure sense tu, quin dur aprenentatge.
Davant el meu mirall, aprenent a parlar-me.
El mestre que m´ensenya, és el temps,
que no para.

Viure sense tu, quin dur aprenentatge,
com un que ja no hi veu
i, a poc a poc, per les cambres,
reconeix els seus mobles pels cops a les cames.

El temps em besa els ulls i m´eixuga les llàgrimes.
Lentament va apagant les olors que deixares.
De nou, la nit i jo,
dins aquest llit, tant ample.

I la remor de pau que ja ha tornat a casa,
i feia tant de temps que em demanava entrada
donant-me, tendrament,
la seva mà glaçada.

Viure sense tu i, a poc a poc, oblidar-te,
oblidar-te,
oblidar-te,
oblidar....