kumbaworld
No hi ha nit
Fora des sembrat
Cada nit es despulla sola i trista.
Té una habitació plena de regals i flors.
Vol despertar i saber que algú l’estima.
Ses espelmes cremen cera just dins el seu cor.
Ha decidit acabar en tanta rutina.
Avui ho ha escrit, es seu diari ho diu així.
Té ben clar que demà serà un gran dia.
Tot està ben preparat, tendrà nova funció.
Puc recordar el seu somriure,
les seves passes van cercant un sol.
No hi haurà dia que desperti
amb tantes ganes d’estimar-se.
Ja no mira cap enrera,
s’ha fet gran, ja no en té vint.
Eren dies de ressaca, eren dies d’enyorança, eren
dies de mudances
i de llibres mal escrits.*
La veus i dius que amb els anys es quan més
guanya.
Ja només riu, sempre té qualque motiu.
Té ben clar que demà tendrà un gran dia. Ses
espelmes ja no cremen cera en es seu cor.
Puc recordar el seu somriure,
les seves passes van cercant es sol.
No hi haurà dia que desperti
amb tantes ganes d’estimar-se.
Ja no mira cap enrera,
s’ha fet gran, ja no en té vint.
Eren dies de ressaca, eren dies
d’enyorança,
eren dies de mudances i de llibres mal escrits.*
Ja no hi ha nit que es despulli sola i trista.
Té una habitació plena de regals i flors.
(*) Vers extret del poumari Odissea trenta mil
de Joan Miquel Oliver (Jean Michel et voilà)
Música: Guillem Cerdà
Lletra: Pep Suasi