kumbaworld
MIRA LA MAR
Fora des sembrat
Mira la mar i digue´m si és cert
que quan l´abraces et sents segur.
Mira´m de lluny, cerca es meus ulls
i troba un camí més curt
que no retorni, que no s´esborri,
no quedin rastres des meu futur.

No faré tard, tu no hi se´ràs,
ningú vendrà allà on he d´anar.
No esper trobar res des pasta,
des precipicis d´on he botat.
Ja veig enterra, ja tot s´acaba,
i m´he il.luminat.

Caminaré per es niguls,
tocaré es sol des teu dibuis.
L´enviaré fet des paper
allà on escric lo que no he fet.
No esper trobar.....

I ara sé tot lo que hi ha.
Cauen colors a dins la mar
que et sorprenen quan estàs nedant.
I aquella bolla de miralls
reflectint es teu espai.

Aquí abaix no he de respirar
poc a poc vaig bevent sa sal
té gust de fruites i d´hivern
i m´esfonsa cap al cel.

Ne és segur que estigui
ben dicidit, mal arreglat,
molt indecís i molt sicopat.
No he trobat foc per cremar
tot es aquest tabac.