kumbaworld
La Lluna...**
Ken zazpi

Ves i digali a la pluja que no torni a venir,

digali a la soledat que no la vull avui.

Ets la soga que m´aguanta i m´ofega al mateix temps
la que em va fer néixer els somnis, la que me´ls fa malbé.

Cada nit tinc un desig, la lluna per tu robaria,
i es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania,
un somrís que m´ha ferit pel patiment que per tu ploro,
ja s´ha apagat tot el meu foc,
no ets la única estrella de la nit, no ho ets!

Digues que el que ara sento no és de veritat,
tot el que no som per creure, per creure en un instant.