kumbaworld
Poema dels oprimits
Ken zazpi
En aquest país ocult,
amb les ombres vaig jugar;
intentant ser jo mateix,
pintant un endemà...

Tot allò que no puc ser,
raja sempre del meu cant;
l´alba és ben a prop,
la sento,em va envoltant...

L´història ja se sap,
no tothom l´explica igual;
es dificil d´empassar,
la veritat del del costat...

Ara,
a prop dels oprimits,
un poema vull cantar,
tota l´amargor,
que volen amagar...

I canto als llits buits,
a la mare,el seu patir;
a tot el tems que fuig,
i que ens van desposeïr...

Als barrots,
i els seus crits,
al pare atemorit
a tothom que heu patit...

Escoltem desde petits,
tot allò que hem d´estimar,
tot allò que hem de ser,
a la força imposat...
ara,prop dels oprimits,
cantaré una cançó,
podent destruir ja,
tota l´amargor...

A la soledat,
als intims i als amics,
a cada instant del viure,
que ben lent va fugir...
Als qui van ser ahir,
als qui son ara avui aquí,
als que encara han de venir...

Estimada vull sentir,
que aviat tot canviarà:
que també seràs amb mi,
el dia de dema...

I que els que vindran després,
ja mai més no cantaran,
aquest cant dels oprimits,
i tampoc no ploraran...
diga´m per favor,
ara amiga ja,
et vull escoltar,
estimada,amor...

En els accidents,
les adversitats
a els que per nosaltres,la vida han donat..

Als que de cami,
mai no han arribat,
als que lluiten,
al vent de...llibertat.