kumbaworld
Lletra / Lyrics: Poema dels oprimits - Ken zazpi
Poema dels oprimits
Ken zazpi
En aquest pas ocult,
amb les ombres vaig jugar;
intentant ser jo mateix,
pintant un endem...

Tot all que no puc ser,
raja sempre del meu cant;
lalba s ben a prop,
la sento,em va envoltant...

Lhistria ja se sap,
no tothom lexplica igual;
es dificil dempassar,
la veritat del del costat...

Ara,
a prop dels oprimits,
un poema vull cantar,
tota lamargor,
que volen amagar...

I canto als llits buits,
a la mare,el seu patir;
a tot el tems que fuig,
i que ens van desposer...

Als barrots,
i els seus crits,
al pare atemorit
a tothom que heu patit...

Escoltem desde petits,
tot all que hem destimar,
tot all que hem de ser,
a la fora imposat...
ara,prop dels oprimits,
cantar una can,
podent destruir ja,
tota lamargor...

A la soledat,
als intims i als amics,
a cada instant del viure,
que ben lent va fugir...
Als qui van ser ahir,
als qui son ara avui aqu,
als que encara han de venir...

Estimada vull sentir,
que aviat tot canviar:
que tamb sers amb mi,
el dia de dema...

I que els que vindran desprs,
ja mai ms no cantaran,
aquest cant dels oprimits,
i tampoc no ploraran...
digam per favor,
ara amiga ja,
et vull escoltar,
estimada,amor...

En els accidents,
les adversitats
a els que per nosaltres,la vida han donat..

Als que de cami,
mai no han arribat,
als que lluiten,
al vent de...llibertat.