kumbaworld
Lletra / Lyrics: El mal de la tarongina - Serrat, Joan Manel
El mal de la tarongina
Serrat, Joan Manel
Quan labril ja no t espera
El taronger treu la flor.
I s un ganivet trador
El seu perfum que al capvespre

Sescampa com una pesta.
I cap batec animal
s estalvi daquest mal
Que res ni ning respecta.

Senfila per les parets
I mulla els llenols dun crit
Que convoca lesperit
De tots els noms de la pell.

Ens roba la voluntat
I ens emmetzina
La flor del taronger,
la tarongina.

Als taulells de les tavernes
Canten els vells mariners
Que la flor del taronger
Des de lalta mar sensuma

I embogeix els qui, amb la lluna,
Naveguen els seus paranys
I no se salva del dany
Qui del seu cant no sallunya.

I que el seu perfum mels
Amara les aiges fins
Que la queixa dels dofins
Estova el cor dels taurons.

I fa ballar els corbs marins
Amb les gavines
La flor del taronger,
la tarongina.

Pot passar qualsevol cosa
Quan floreix el taronger:
Que no cobri el botiguer,
Que el sastre no prengui mides,

Que caiguin de les bastides
Els paletes i els pintors,
Que saturin els motors,
Que naufraguin les mentides.

Que blasfemin els rectors,
Que plorin els assassins,
Que regalin els mesquins
Amanides als voltors.

Menteix com el vi i encn
Com la benzina
La flor del taronger,
la tarongina.

Tot lordre del mn simmola,
El desig t impunitat,
Res no s prohibit ni pecat
Quan la tarongina vola.

No hi ha casa, no hi ha escola,
Platja, marge ni penyal
On no deixi rastre el mal
Del flaire que ens agombola.

Les faldes sn un empreny
I cauen els pantalons,
Es descorden els botons
I es perd la virtut i el seny.

Ens roba la voluntat
I ens emmetzina
La flor del taronger,
la tarongina.