kumbaworld
Lletra / Lyrics: El teu ngel de la guarda (dedicada a la seva filla, Candela) - Serrat, Joan Manel
El teu ngel de la guarda (dedicada a la seva filla, Candela)
Serrat, Joan Manel
Com el vell faroner
Que amb llanterna de foc, contra el vent,
Escombra la mar negra encenent
Les nits sense lluna,
Advertint els vaixells
Del perill dels esculls esmolats
Que els aguaiten tradors, amagats,
Emboscats en lescuma.

Com el vell faroner
Que amb llanterna de foc, contra el vent,
Escombra la mar negra encenent
Les nits sense lluna,

Jo tinc encs un far
Per dur-te estlvia on trobis empar,
Perqu no se tempassi la mar
I et respectin les ones.

No fos cas que la mar li fes basarda
Al teu ngel de la guarda.

Com el guardabarrera
Del pas a nivell que, gels,
Espera el tren que passa velo
Aixecant polseguera
I brandant el fanal
Agraeix el xiulet de lamic
Que per camins de ferro i de nit
Fuig sense mirar enrere.

Com el guardabarrera
Del pas a nivell que, gels,
Espera el tren que passa velo
Aixecant polseguera,

Vigilo amb zel damant
Que res no aturi el teu cam franc
I arribis sense cap entrebanc
On la vida tespera.

No fos cas que el cam li fes basarda
Al teu ngel de la guarda.

Com el sereno que
Carregat amb un manat de claus
Vetllava pel silenci i la pau
Del barri que dormia
I cuits feia cap,
Colpejant la llanceta, al reclam
Del ve que picava de mans,
A obrir la porteria.

Com el sereno que
Carregat amb un manat de claus
Vetllava pel silenci i la pau
Del barri que dormia.

Pensa que sempre hi sc,
A tota hora i en qualsevol lloc,
Noms cridam i ho deixar tot
Per fer-te companyia.

No fos cas que la nit li fes basarda
Al teu ngel de la guarda.