kumbaworld
Perdut en la ciutat
Serrat, Joan Manel
Deixares el mas sense acomiadar-te de ningú
I des de llavors mai més no hem sabut res de tu.
Em va dir la dona
Del de la tafona
Que per Barcelona vas fent.
I baixi a trobar-te
Cansat d´esperar-te
I d´escriure cartes al vent.

Infructuosament busco els teus ulls blaus per tot arreu.
De remenar la ciutat, en treu un mal de peus.
No sé, ho pots ben creure,
Si caminar o seure.
Per més que et vull veure no et veig.
Als de la muntana la ciutat estranya
Ens causa migranya i mareig.

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Perdut en la ciutat,
Només vull saber si estàs bé.
Si t´agrada el mar.

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Què he de fer amb el gat
Que amb les presses vas deixar-te,
Com a mi, oblidat?

Engego coloms missatgers però perden el rumb.
Encenc un foc al terrat i faig senyals de fum
Però un cop d´oratge
Barreja el llenguatge
I escampa el missatge pel cel.
Cruel la fortuna
Bufa i se´n riu, d´una
Rescatada lluna de mel.

Omplo una ampolla amb versos d´amor i dol per tu
I la llanço al mar pregant l´ajuda de Neptú
Però una ona fera
L´esclafa amb fal·lera
Contra l´escullera del moll
I veig com naufraga
una altra vegada
l´esperança errada del foll.

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Perdut en la ciutat,
Només vull saber si estàs bé.
Si t´agrada el mar.

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Què he de fer amb el gat
Que amb les presses vas deixar-te,
Com a mi, oblidat?
Demà de matí, vençuts, tornarem el gat i jo
On les gallines no ponen i els geranis no fan flor.
On sense alegria em troben els dies
Mirant-me la via del tren.
Em dol, a la butxaca,
La foto, tant maca,
De tu, jo, la vaca i el nen.

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
No em sents...? No em sents...?