kumbaworld
La rosa de l´adéu
Serrat, Joan Manel
La llarga nit de l´hivern
s´ha encès quan de sotamà
el roser ha fet una rosa
més vermella que la sang.

Darrer sospir de l´estiu.
Penyora de la bonança.
Ocell que ha caigut del niu.

Festeja amb un raig de sol
arrecerada a un xiprer;
¿fas tard o véns massa d´hora,
meravellós malentès?

Nascuda contra corrent
desafiant les gelades
i plantant-li cara al vent.

Com una flor de paper
no escoltaràs el zum-zum
de les abelles xuclant-te
ni escamparàs cap perfum.

Mai no et regalarà el sol
la son de les migdiades
ni els capvespres de juliol.

Però abans no t´escanyin
les impacients mans de l´hivern
la tarda et mira i s´alegra,
es detura i es sorprèn

amb una petita i breu
-talment la flor dels teus llavis-
rosa roja de l´adéu.