kumbaworld
Lletra / Lyrics: Malson per entregues - Serrat, Joan Manel
Malson per entregues
Serrat, Joan Manel
Malson per entregues
Aquell dilluns va alar-ne neguits
i a lesmorzar va comentar amb la dona
haver somniat que lempaitava un home
daspecte faciners
armat amb un 38
caant-lo a trets per tota la ciutat,
pels terrats i sota les clavegueres,
corre que corre i lhome aquell darrera,
implacable i decidit
com un ngel de la mort.

Esferet i cec, va ensopegar,
per ans que el botx remats la faena
ell tragu una arma i amb mitja dotzena
de trets va deixar-lo ests
enmig dun bassal de sang.
I de darrera un arbre sort en Pau,
un company de penries doficina,
per ensorrar-li un ganivet de cuina
al ferit en el clatell
com qui descabella un brau.

I lendem, assegut als peus del llit,
ell li va dir, plors, amb mala cara,
que el malet malson continuava
amb ell al mig del carrer
amb una pistola a la m
que encara fumejava pel can.
La gent cridava, plorava i corria.
Ella volia moure els peus i no podia.
Qu s el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?

En Pau tampoc pogu fugir. Voltats
de policies, cotxes i sirenes,
les mans emmanillades a lesquena,
a cops de puny i empentes
sels van endur en un furg.
Desprs un rac fosc i un llum als ulls
i uns homes fent preguntes i amenaces
en relaci a un mafis mort a la plaa
per dos fantics fidels
a diablics rituals.

Va despertar-se xop i tremolant
la nit segent cap a dos quarts de quatre.
"Dem sens falta anirem al psiquiatre...",
ella va dir-se mentre ell
li contava sanglotant
que el jutge, sense haver-sels escoltats,
els condemnava a divuit anys i un dia.
Es pensava que mai ms no tornaria
a mirar-se en els seus ulls
ni a sucar pa en el seu plat.

Per sort, en Pau, cam de la pres,
utilitzant la coneguda argcia
del tinc pip i tinc la pixera fluixa,
va saltar en marxa del tren
i va fugir en la foscor,
i ell es podria en un calabs fred
amb un camell penjat que noms reia
i un transvestit amb barbes que li deia:
"Quan thi acostumis veurs
que no shi est malament."

Quan van tornar del metge es va adormir
profundament com un nad al sof
i hauria pogut seguir clapant fins lendem
si no lhagus despertat
la seva pobra muller
cridant que en Pau havia telefonat
que els de la pasma els segueixen les passes,
que no era un bon amagatall la casa,
que fondejat en el port
esperava un vaixell grec.

Caigu rod i en recobrar-se tingu
la sensaci que el terra es bellugava,
va obrir els ulls i es va topar amb una cara
molt semblat a Charles Boyer
somrient-li a un pam de nas,
oferint-li una tassa de caf
i amb veu de vell llop de la mar li deia:
"Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
arriverons Marseille.

Cest joli la libert,
nest-ce pas, monsieur?
Cest joli la libert."

(Continuar...)