kumbaworld
Salam Rashid
Serrat, Joan Manel
T┤ho havien dit,
allÓ baix a la terra dels teus pares,
t┤ho havien dit
que Europa era molt gran, per aix˛ hi anares

des del gran Sud,
on l┤ombra de les palmeres Ús dolša
i l┤aigua dels rius
camina de puntetes, cautelosa.

T┤ho havien dit
de nit les passes lentes de les dunes.
T┤ho havien dit,
que el desert es va fent gran a mesura

que els rics del Nord
hi trenquen els seus rellotges de sorra
a contracor.
I tu nomÚs tenies ganes de cˇrrer.

┐QuŔ hi fas, Rashid, perdut a la frontissa
d┤un Nord poruc i un Sud que es desespera?
T┤han estripat l┤honor i la camisa
i un cop aquÝ no tornarÓs enrera.

Pell de color de dÓtil o de sutge
que sempre estÓ fent cua a Laietana,
no ets innocent sigui qui sigui el jutge.
Ets el pecat, el camell, la fulana.

DŔcim trencat, propina d┤urinari,
ets tot all˛ que el fariseu rebutja.
Trinca la creu i puja al teu calvari.

Salam Rashid.

Ja ni saps quant
fa que camines per ciutats llogades
arrossegant
la sensaciˇ que a tot arreu sobraves.

Et coneixem.
Ets carn de soterrani i de conquesta,
la falca justa perquŔ
no trontolli la taula de la festa.

Bulls al perol
somnis del Sud contra la incerta rÓbia
de morir sol.
Volies volar, i Europa Ús una gÓbia

i vas perdent
a poc a poc records per les voreres
feixugament,
per˛ et sents viu i esperes com les feres.

El mˇn es mou pels qui com tu caminen
mÚs del que volen. MÓ d┤obra barata.
Sobrevivents de presons i pallisses
que han decidit que els gui´n les sabates.

DemÓ per tu somriurÓ la Mona Lisa.
FarÓs servir el Louvre de nevera.
Les catedrals alternaran la missa
amb l┤AlcorÓ i les danses barbaresques.

Per˛ mentrestant Europa va fent d┤esma.
Ha embolicat les porres amb banderes
i a tu et reserva un jardÝ del Maresme.

Salam Rashid.