kumbaworld
Lletra / Lyrics: Salam Rashid - Serrat, Joan Manel
Salam Rashid
Serrat, Joan Manel
Tho havien dit,
all baix a la terra dels teus pares,
tho havien dit
que Europa era molt gran, per aix hi anares

des del gran Sud,
on lombra de les palmeres s dola
i laigua dels rius
camina de puntetes, cautelosa.

Tho havien dit
de nit les passes lentes de les dunes.
Tho havien dit,
que el desert es va fent gran a mesura

que els rics del Nord
hi trenquen els seus rellotges de sorra
a contracor.
I tu noms tenies ganes de crrer.

Qu hi fas, Rashid, perdut a la frontissa
dun Nord poruc i un Sud que es desespera?
Than estripat lhonor i la camisa
i un cop aqu no tornars enrera.

Pell de color de dtil o de sutge
que sempre est fent cua a Laietana,
no ets innocent sigui qui sigui el jutge.
Ets el pecat, el camell, la fulana.

Dcim trencat, propina durinari,
ets tot all que el fariseu rebutja.
Trinca la creu i puja al teu calvari.

Salam Rashid.

Ja ni saps quant
fa que camines per ciutats llogades
arrossegant
la sensaci que a tot arreu sobraves.

Et coneixem.
Ets carn de soterrani i de conquesta,
la falca justa perqu
no trontolli la taula de la festa.

Bulls al perol
somnis del Sud contra la incerta rbia
de morir sol.
Volies volar, i Europa s una gbia

i vas perdent
a poc a poc records per les voreres
feixugament,
per et sents viu i esperes com les feres.

El mn es mou pels qui com tu caminen
ms del que volen. M dobra barata.
Sobrevivents de presons i pallisses
que han decidit que els guin les sabates.

Dem per tu somriur la Mona Lisa.
Fars servir el Louvre de nevera.
Les catedrals alternaran la missa
amb lAlcor i les danses barbaresques.

Per mentrestant Europa va fent desma.
Ha embolicat les porres amb banderes
i a tu et reserva un jard del Maresme.

Salam Rashid.