kumbaworld
Dolç verí
Pinka
Parlen els vents d’un home
i un nen astut i silenciós.
D’una flagrant història
que duia el segell de la mort.

El pla era perfecte.
Aquell matí del nou
l’instint del pare
havia fet saó.

Destral amb mà va acariciar
el rostre del xicot
i un crit estigi féu brollar
la sang mesclada amb sol.

Els dies varen córrer
i, en fer un any des de la mort,
el pare era pobre;
només tenia pell i os.

En veure un reflexe
s’endinsa cap al bosc
i a la vora d’un arbre
es troba un cofre amb or.

Destral amb mà va acariciar
aquell preuat tresor
i un crit estigi féu brollar
la sang mesclada amb sol.

I ara tastaràs el dolç verí de l’inmortal.
És l’aliment d’un home avar.

I ara tu tindràs un epitafi amb sang gravat
que el foc del sol assecarà.