kumbaworld
Cares brutes (Pinka)
Pinka
Sota el sol i la lluna
estiràvem mans i pèls,
com manen els dues
de l’ordre I dels béns.

Buit de sal i dur de cor,
hui no em queda res més que parlar.
Pot ser demà.

I ara és el moment d’anar avant o fugir enrere.
Però no pas per mi,
no em quedaré per a què tu em menges.
Cap cosa hi has de dir.
Cap cosa he de sentir.
Faràs canviar tot el que jo pense?

Tal volta recordes
quan mullavem l’endemà
amb suc de fruites
o el que es mescle per poder fer-lo volar.

Somnis que ja he vist passar.
Hui tinc altres coses que somniar.
Ja no pot ser demà.

I ara és el moment d’anar avant o fugir enrere.
Però no pas per mi,
no em quedaré per a què tu em menges.
Cap cosa hi has de dir.
Cap cosa he de sentir.
Faràs canviar tot el que jo pense?

Cares brutes de mirar,
fulles grogues, reixes,
nius que es trenquen I el soroll
en caure en sec i sense res més.
Vins amb l’aigua de la mar,
noves velles festes.