kumbaworld
Un tros de cel (Pinka)
Pinka
Sonen les campanes
de la redempció.
Sota la muntanya
furten als homes el son.

No hi corren les hores,
tan sols hi ha sol o no.
Com desitge que ningú
mai canvie aquest lloc.

Caminant un dia amb ells
dintre del record, una veu
em torbava l’edat innocent.

Proclamava un temps proper.
Vaig sentir la por a perdre la terra
i el meu tros de cel.

Sagnen les campanes
de la redempció.
Sota la muntanya
ploren als homes la mort.

Creixen mil muralles
entre el formigó.
Com m’angúnia que ningú
no canvie aquest lloc.

Vull el meu tros de cel
que una volta vaig tenir,
amb l’ànima ferma
que seria sols per mi.
Vull el meu tros de cel
a cada matí.