kumbaworld
Entre el joc i la crueltat (Pinka)
Pinka
Hores mortes,
travesses demorant la pau,
barris de metall.

Trens que es mouen.
Un minut... i l’odi és més llunyà.
Cadascú ho sabrà.

Si camine com tu vols
trobaré una eixida.
Si m’empenye en ser com sóc
refaré les il·lusions.
Començaria tot.

Quan tu dius que les coses roden
jo no sé si és que t’equivoques
o és que estàs molt “mal”.
No vols deixar-me respirar.

Ja fa temps que no t’escolte
però veus que tot ho controles.
No em puc explicar
com és possible fer-te cas.

Si camine com tu vols
trobaré una eixida.
Si m’empenye en ser com sóc
refaré les il·lusions.

Comence.
Comences.
Les espases van en alt.
Entre el joc i la crueltat
cada roda va girant.

Un trajecte.
Un tros d’univers tancat
brut al natural.

Un tren per a viatjar on sobres.
El reducte on ningú no em trobe.
No m’has de parar.
Me’n fugiré sense dubtar.

Maneres de poder sentir mil volts.
Parides enllaunades en un pot.
Riures amb perdó.
Ací no es sent parlar d’amor.

Si camine com tu vols
trobaré una eixida.
Si m’empenye en ser com sóc
refaré les il·lusions.

Comence.
Comences.
Les espases van en alt.
Entre el joc i la crueltat
cada roda va girant.

Com les vies conduint a una estació,
una cosa en clar,
recte per a tots.

Les persianes han pogut tapar el sol
i no passarà ni un record.

Només algú que em porte cap a on siga.
Només l’excusa per fugir a un altre lloc.

Comence.
Comences.
Les espases van en alt.
Entre el joc i la crueltat
cada roda va girant.

Comence.
Comences.
Les ferralles de la sort.

Comence.
Comences.
Canviaran les emocions.

Com si fóra un llamp,
com si fóra immaterial,
marxa el tren que va arribant
directe al final.