kumbaworld
Un tros de cel
Pinka
Sonen les campanes
de la redempció.
Sota la muntanya
furten als homes el son.

No hi corren les hores,
tan sols hi ha sol o no.
Com desitge que ningú
mai canvie aquest lloc.

Caminant un dia amb ells
dintre del record, una veu
em torbava l´edat innocent.

Proclamava un temps proper.
Vaig sentir la por a perdre la terra
i el meu tros de cel.

Sagnen les campanes
de la redempció.
Sota la muntanya
ploren als homes la mort.

Creixen mil muralles
entre el formigó.
Com m´angúnia que ningú
no canvie aquest lloc.

Vull el meu tros de cel
que una volta vaig tenir,
amb l´ànima ferma
que seria sols per mi.
Vull el meu tros de cel
a cada matí.

Lletra i música: Guillem Bolufer