kumbaworld
El so de la felicitat
Titot i David Rosell
El mes, el dia i a l┤hora
vam anar al lloc indicat
que els follets del fons d┤una ampolla
ens havien ensenyat.
Aplegat en poc espai
el necessari per ser feliš
per tal que nosaltres, mortals,
ho poguÚssim descobrir.
Entrant en el mˇn irreal
del solstici d┤estiu
vam aprendre a escoltar
all˛ que la terra ens diu.

Esperant la matinada
en un camp de garrofers
on les bruixes esgotades
tenen el seu recer
ens van mostrar els pocs
ingredients de la felicitat
entrar en el seu joc
i sentir-se┤n captivat,
fer un joc er˛tic sentint
la pell al frec amb el vent,
fixar els ulls al sol eixint
quan et posa el cor roent.

Saber musicar el silenci
amb uns lleugers acords,
i dansar-los quan comencis
a gaudir la seva sort.
Sentir envolar-se el pit,
com tambÚ s┤enlaira el sol
i ser capaš aixÝ
de fer del teu cos un estol.
Contemplar com s┤apaguen
i s┤encenen mil clarors,
descobrir on s┤amaguen
nous i mÓgics colors.

Aquella mÓgica nit,
mÓgica nit de Sant Joan,
recordant-la, el sol eixit
en un tros de l┤Alt Camp.
Sempre havia, a cegues,
estimat la llibertat
que una nit la primera
d┤estiu se m┤ha mostrat
com el so de la felicitat.