kumbaworld
Lluny de ses mentides
Fora des sembrat
Dius que estàs perdut,
que no et queda ja ningú
i vas de pressa cercant una nova adreça
on trobar sa llum i no estar tot sol
per comprar sa sort.
I quan hi veus més clar
és quan te´n vas allà,
per darrere es campanar,
on vas anar a jugar
i vas saber plorar cada combat.
Lluny de ses mentides
que s´escampen en sa nit;
lluny de ses parides
que m´expliques perquè sí,
m´empassaré sa vida
sortiré en es carrer,
en es bar Ca s´Esmoranta tornaré.
Quan tenguis res a dir-me,
quan vulguis esperar,
si un dia t´equivoques
jo te vendré a cercar.
m´empassaré sa pluja,
pujaré en es terrat,
veuré caure ses hores d´amagat.
Dius que ja no tens
qui entengui es teus intents,
que de nit cauen
tots es somnis des passat;
i surts disparat per sentir s´espai
que se fa més gran.
I sents com vas perdent.
Deixar-se endur pes vent
és més fàcil que seguir.
Ja s´ha acabat de cop,
ja només tens records d´aquell estiu.