kumbaworld
Lliure com l´aire
Gossos
Com un objecte estrany caient a l´infinit,
buscant el meu espai, segueixo el meu instint.
He de sortir d´aquí.

Lluny de mi,
un sol cremant l´horitzó, desdibuixant els terrats.
Vull sortir,
creuar nedant tot l´estany.

I quan sigui aquí vull que arribi l´abril,
quan tot val per mil.
Que els sentits se´m disparen;
i el dia és cada cop més llarg,
com un iceberg, el que s´emporta el vent cap a aigües càlides.

Lliure com l´aire, desafiaré la sort.
No seré un hostatge,
nàufrag aquell el que no arriba enlloc.
D´on som? On anem?
Tirem endevant,
que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai.

Com un planeta estrany perdut a l´infinit;
no importa el què jo sóc, importa el què jo faré.
Nota aquest sol i tanca bé els ulls.
Com la segona pell, la que es toca amb l´ànima.

Deixo la ment en blanc, veig un espiral.
No tornaré a ser un covard, avui seré valent.
Cap més pas enrere, no.
Començo a emprendre el vol, cada cop més alt, fins on és perd el blau.

Lliure com l´aire, desafiaré la sort.
No seré un hostatge,
nàufrag aquell el que no arriba enlloc.
D´on som? On anem?
Tirem endevant,
que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai.

Sóc dins del laberint,
dibuixa una sortida o moriré aquí dins.
Agafa´t bé. No tinguis por.
Agafa´t fort que no estem sols.

Deixo la ment en blanc, veig un espiral.
No tornaré a ser un covard, avui seré valent.
Cap més pas enrere, no.

Lliure com l´aire, desafiaré la sort.
No seré un hostatge,
nàufrag aquell el que no arriba enlloc.
D´on som? On anem?
Tirem endevant,
que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai