kumbaworld
Lletra / Lyrics: La senyora dels guants vermells - Roger Mas
La senyora dels guants vermells
Roger Mas
Aquell dia-nit condua el meu 600 sense rodes, a un pam de terra, per prats frtils per llaurats amb una intuci de muntanya molt a prop per lluny de perspectiva i de no possible visi. Condua per un cam, no pas pels prats, per vull dir que arreu tot eren prats llaurats, frtils, per sense gaire verd.
Em vaig aturar en un trencant: el cam de lesquerra amb un cartell que indicava alguna cosa, condua cap a una casa molt lluny amb perspectiva per de possible visi. Un vellet amb bast estava dret a linici daquest cam i jo vaig baixar el vidre de la finestra que ja tenia obert (perqu hi treia el colze) i li vaig preguntar alguna cosa, per no men recordo ni tampoc no s si em va respondre. Semblava molt amable tanmateix.
La qesti s que no mimportava gens el cant esquerre de la vida i em vaig llanar pel cam dret del somni. Vaig arrencar el 600 sense rodes i, a un pam de terra, vaig avanar pel segon cam en qesti. Recordo que els esperits de Les Flors se mapareixien intermitents i mai plegats al seient del costat del conductor.
Hi havia llum de mat i de vespre de tardor per no feia fred i, a poc a poc, el cam es va comenar a omplir descurons perpendiculars a la direcci del mateix. Jo em vaig aturar a saludar-ne uns quants. Irradiaven molt bones vibracions aquell dia. Vaig tornar a pujar al 600 sense rodes (i sense motor) i vaig veure que ms endavant alguns llangardaixos blaus fluorescents estven fent "pnxing" aleatriament disposats en perpendiculars, diagonals i paralleles en la direcci del cam. No em barraven pas el pas: ms aviat semblaven un comit de benvinguda i onrica recepci.
La segent cosa que recordo s que em trobava al fons duna petita vall embarrancada. Verd pertot, com si ests illuminat per sols de festa i barrets castissos, per de fet no nhi havia, de sol, era nvol i hi havia com boirines de molt bon humor. El mateix cam dabans seguia ara el cul de la petita vall, parallel a la direcci del rierol que saltava petits desnivells tot caient en tolls cristallions. Entre el rierol i el cam i al meu costat dret: una casa de vidre, com un elegant hivernacle, amb teulada.
Dins la casa tot de coixins. La paret que donava al riu no era de vidre i feia una habitaci invisible al nord de la disposici. Sobre els coixins, insinuant, la Senyora dels Guants Vermells, noms amb els seus guants vermells de vellut fins ms amunt dels colzes. La fembra total fa quatre metres de punta a punta, cabellera llarga, fins al cul, colors caoba brillants i mats.
Sacosta a quatre grapes el tros de vidre per on lobservo i lanalitzo amb curiositat cientfica i mentre em mira profundament fa un gest amb els dits com les senyores putes dubtoses de Rambla Catalunya quan sacosten a la finestra dun cotxe una nit de cada nit. Arranco el 600 sense rodes i velo com el vent emprenc el cam de tornada cap a buscar tots els tresors del mn. Alg mengega estranys mots en alguna llengua perduda per ms igual jo men torno a la casa de vidre amb el 600 carregat amb tots els tresors del mn i em trobo que ja no hi ha vidre i que les purtes son totes obertes.
Fantstic.
Men vaig a esquiar pell amunt i pell avall de la Senyora dels Guants Vermells i jo ja ho s que ella s un Cony Csmic. Per s que no s sin aquest el darrer anhel: mesmunyir per entre les seves cames i em ficar per dins la Caverna Original, primer els dits, desprs les mans i els braos i el cap, desprs el cos, les cames i els peus i, carn endins, mobrir cam cap a la dimensi definitiva de les coses. I si torno, ser un altre.