kumbaworld
Oració
Pi de la Serra, Quico

Aquesta és la història d’un escapulari
D’una sagristia i d’un vell rosari.
D’un avemaria, de sotanes negres,
Confessions i hòsties,
Missals i quaresmes.
De déu i sa mare, de l’esperit sant.
Oficis, litúrgies i cristus sagnants
D’una temporada de la nostra vida,
La de qualsevol
Que és parit i crida,
Quan neix el bategen, confirmen, fuetegen,
Sisè manament: el trempar és dolent,
Hi ha gula on hi gana, peresa o desgana.

Déu! Eh que tu em perdones al confessional?
Penitència dura que faci molt mal.
Sóc, no vull ofendre, anticlerical.

Al Mediterrani es ballen sardanes
Em mires, et miro, esperances vanes.
I a les rodalies munten confraries
Per arrambar l’api a les abadies.
Sant Jordi torero mata el drac esquerp
La verge, si és verge, trepitja la serp.
Té cua, el dimoni, vigila, vigila,
La monja més vella tranquil•la fa fila
Soleta, perduda, dintre del convent
A la superiora ha fet testament,
Que és súper i ora per no anar a l’infern.

Déu! Eh que tu em perdones com a professional?
Penitència dura que faci molt mal.
Sóc, no vull ofendre, anticlerical.

Dins d’una establia ha nascut tot sol
És l’epifania, campanes al vol!
Els reis del petroli ja han arribat,
Però n’hi ha un que és negre i va descordat.
Després, viacrucis, el varen clavar.
Va Llàtzer, aixeca’t, ja pots caminar!
Clausura, el torn gira, cilici és tonsura
El dimoni et tempta, com llaminadura,
En forma de dona, en forma de llop.
Toca la viola, la violada,
La monja somica, ja l’han violada.

Déu! Eh que actualitzes el cerimonial?
Perquè si no et quedes sense personal.
Pot ser es culpa teva si tot ho manegues
i tot ho vigiles i em deixes que sigui...
Anticlerical