kumbaworld
Palco improvitzat
Frenètic
Assegut al racó més fosc,
amb la guitarra entre les mans,
vella amiga únic amor,
única imatge del passat.
Mou els dits a poc a poc,
comença una altra cançó,
trista sempre, a mitja veu,
mentre al carrer plou...
I la gent s´impregna del seu cant
Dolçament imnotitzats
Oníricament somiant
Music canta per mi
Porta´m lluny vull estar sol
Music canta per mi
Oblidem els mals records
I deixa´m ser l´ultim instant... (de la cançó)
Torna a odiar i torna a estimar
Perd la veu, segueix cantant
Mil ferides d´un passat
Tornen a sagnar
I la llum dintre els seus ulls
S´esvaiex, s´esta apagant
Mentre amargament s´adorm
Per no despertar
I al carrer, un altre dia neix
Gris com sempre i en silenci
De nou ha arribat l´hivern
Músic canta per mi....