kumbaworld
Cançó dels adéus
Frenètic
Digue’m que no t’il·lumina la lluna
Perquè no significa res d’especial
Que no comptes les llums una a una
I que la bellesa té un propòsit causal

Digue’m que no rius i t’emprenyes
Mentre fas ganyotes darrere el mirall
No t’arronses i et pentines les grenyes
Fins que no et veus feta un espantall

Digue’m que no somrius si adormida
Et dónes als braços del déu de la nit
Que et recorda la veritat de la vida
Són les coses que encongeixen el pit

Digue’m que amb les mans ja no em crides
Perquè em saps i no m’has oblidat
Que en el segell del bes quan em mires
Et faig prometre sempre al meu costat

Digue’m que en el dubte no és
No és la pena
Que t’eixuga els llavis com el vent
Del desert
Que en només respirar sents com
Una gangrena
Al teu voltant el món sols creix
Inhert

Digue’m que avui torna a ser un nou dia
Perquè res en tú no és diferent
Que amb el cap alt l’horitzó no canvia
El sexe, els amics i el divertiment

Digue’m fuig quan t’escoltis valenta
Prem les mans que no et balli el sentit
Perquè saps que el meu alè ja no et tempta
Perquè saps que no plora la nit

Digue’m que en el dubte no és
No és la pena
Que t’eixuga els llavis com el vent
Del desert
Que en només respirar sents com
Una cangrena
Al teu voltant el mon sols creix
Inhert

Que udolaré fins que el cor se’m esgoti
I els ocells de la nit volaràn en estol
I quan amb la punta dels dits ja no et toqui
M’aniré consumint el el dol