kumbaworld
Resurrecció
Frenètic
Entre severs contes d’indulgència
Vas despertar del somni d’infant
Dins el teu pit de bella innocència
Aquesta exaltació per fer-te gran

Voluptuosa i profana la vida
Al ritme ostentós de necessitat
Que t’ha confós en l’ancestra mentida
De centúries d’humanitat

I què és raó quan un cor s’assedega
de força de carn que sents que t’empeny
a la vida, que sents com batega
quan estira les mans i t’estreny

I què és aquest neguit que t’ofega
Quan s’enerva la sang en el crit
És la manca de fè que et rossega
I que et deixa aquest buit d’esperit

Lament de mare retret de pare
De sobre l’amor es farà estrany
I penitent hom sap que el plor d’ara
Demà es transformarà en un guany

Al teu voltant com una rebuda
Blanca i borrosa en silenci retruny
La matèria en do de benvinguda
A una pau nova que encara és lluny

Ets l’aigua que flueix en cadència
La llum de l’ens que s’ha alliberat
Fes sentir a l’aire la teva presència
I el món celebrarà que has tornat