kumbaworld
De poc a molt
Sopa de cabra
Va alšar-se d┤un jaš a la vorera,
amb els ulls plens de nit
i els cabells de foc.
Em va dir que no era d┤enlloc,
que no tenia nom.
No desitjava res, amb poc en feia prou.

Qui no sembra no tindrÓ,
nomÚs reps all˛ que d˛nes.
El cel es tornarÓ del color que dus al cor.

S┤acosta la tempesta.
Fugint pots caure i perdre┤t;
si et mulles com fa l┤herba
el sol desprÚs t┤asseca.

Vaig anar-me┤n tot sol,
amb l┤alba negra i un amor,
quan el blau desperta i la terra dorm.
MÚs lluny que el destÝ,
tirant la meva sort.
A cada pas collint canšons com si fˇssin flors.

S┤acosta la tempesta.
Fugint pots caure i perdre┤t;
si et mulles com fa l┤herba
el sol m┤asseca...

I creixo sense pressa,
sense pausa i sense por.
Com la llum que brilla
m┤anirÚ escampant pel mˇn.

Si no sembres no tindrÓs,
nomÚs reps all˛ que d˛nes.
El cel es tornarÓ del color que dus al cor.

Recorda la tempesta.
Fugint pots caure i perdre┤t;
si et mulles com fa l┤herba
el sol t┤asseca i creixes.

S┤acosta la tempesta.
Fugint pots caure i perdre┤t;
si et mulles com fa l┤herba
desprÚs el sol t┤asseca.