kumbaworld
Lletra / Lyrics: Jo faig canons - Bardag, Jofre
Jo faig canons
Bardag, Jofre
Jo faig canons Jofre Bardag

Fart de no saber com comenar,
De ser sempre concient que puc fer mal.
De creurem que el que faig no val per a res.
Fart de ser com sc.
Estic fart de donar sempre explicacins,
De taparme les ferides i curarles sempre sol,
De pensarme que molesta el que jo dic.
No vull mentir.
I fart de no saber cap on tirar,
De no tenir gens clar del que mespera lendem,
De no saber si em queden masses ganes de lluitar.
Fart destar tan fart.
I vaig perdre lesperana ja fa temps,
I no em queda una altre opci que conformarme amb el que sc,
Que per molt que ho intenti seguir sent jo mateix,
I quin remei
Estic fart de que em retreguin que tinc sort,
Que he fet haquest cam grcies a ser fill de qui sc.
Molt fart dels prejudcis i lignorncia de la gent.
No saben res
Estic fart de no parar de fer-me gran,
De rebre bufetades constantment sense parar,
De no tenir ni ganes de plorar.
Fart de ser com sc.
Fart dimaginar que estic somiant.
De ja no tenir pare i no saber com despertar,
I dinventar converses per tenir-lo al meu costat,
No vull acabar boig.
Fart de malpensar que ell ja no hi s,
Que vaig cometre errors que no em podr perdonar mai.
Que per molt que em disfressi seguir sent jo mateix,
No i puc fer res..
Fart destar tancat en mi mateix.
A no tenir cullons per encarar la situacions,
En veure que el temps passa i jo segueixo estan perdut.
Jo puc buscar.
Fart de fer canons parlant de morts,
Que jo no els he viscut ni crec que els pugui viure mai,
I dinventarme histries per tapar les meves pors,
Vull cantar veritats.
Fart de no tenir ni a qui abraar,
De sentir que al llit cada vegada i fa ms fred,
De trobar princeses que ja tenen princep blau.
No vull acabar sol.
I juru que jo intento ferls-hi cas,
A la gent que mestima i diu que intenti obrir-me ms.
Potser no s la manera per no ser com ho puc fer.
Jo faig canons.
Fart de prepotents ben pentinats,
Que et miren somrient creient-se tan el seu paper,
Que incls sovint menganyen i em fan creure tan petit,
Per no sn res.
Fart destar esperant aquell moment.
Que al veure que no arriba ia comena a fer-se tard.
I veure com els altres poc a poc el van troban,
Millor per ells.
Fart de no saber com acabar,
De tenir la sensaci de que no importa el que he explicat,
I que la gent es pensi que aix s una can ms,
Per mi no ho s.
Tamb de dir que tot i el que he explicat,
Noms sn pensaments i que no sempre em sento aix,
Per formen part de mi jo necessito fer el que faig,
Jo fair canons.
Fart destar pendent del qu dirn,
Tenir tants complexes i amagar-me entre la gent.
De riurem de la vida per sentir-me recolzat,
De ser feli.
Estic fart, molt fart, tan fart