kumbaworld
SENSE FER SOROLL
Marc Parrot
La neu canvia el paisatge
i el temps, el color del paper.
El fred despulla els arbres
i el meu cor també.

Una llàgrima oblidada
fa camins per l’ànima entelada.
Per l’aire vola el pensament
sense que faci vent.

T’estimo sense fer soroll
i així puc escoltar el teu cor.
M’acosto a tu sense parlar
ni quasi respirar.

Si em parles fluix molt a la vora
la teva veu fa pessigolles.
Si calles tot un univers
desvetlla el seu secret.

He imaginat com sonaria
una cançó, que cada dia
en el silenci escoltarem
i en silenci aprendrem.