kumbaworld
Quatre banderes
Dijous paella
Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre l´he desada en un calaix.
No la trauré fins que bufi ben fort el vent de llevant
i s´endugui aquest mal aire que ara ens toca de respirar.

Tenia un jardí amb quatre arbres i un mal vent me´ls ha esfullat;
amb el jardí ple de fulles no em fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa i no em canso d´esperar:
per cada fulla caiguda als arbres hi neix un tany.

De dos amors que tenia, l´un en terra, l´altre en mar,
el de terra l´empresonen, l´altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal.

Tinc una llengua tant viva com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s´esparveren, jo que sí, em poso a cantar,
canto i canto i cantaria si pogués més fort i clar.
Quan les cançons siguin pedres vinga fones i al combat.

Amors, arbres i banderes són mots de bon recordar,
qui n´aprèn la cantarella mai més no l´oblidarà.
Si de cas no l´heu apresa no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja la terra sóm tots plegats.