kumbaworld
Conte medieval
Titot i David Rossell
Temps era temps hi havia en un poblet medieval
un baró de mala jeia que tothom volia mal,
amb carrossa d´or i plata passejava tot superb
pel seu regne que moria d´esquifit i famolenc.

Xics i grans mig morts de gana li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d´ells pietat.
Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro:
a pencar males ovelles, necessito molt més or.

Els diumenges a la tarda organitzava un gran joc,
vilatans vinga a la festa, a la festa de la mort,
vull setze joves per banda amb espases i garrots,
a fer descans a la plaça i que guanyin els més forts.

Xics i grans mig morts de pena li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d´ells pietat.
Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro:
a jugar batua l´olla, que a mi m´agrada aquest joc.

Un joglar passà pel poble avançada la tardor
que amb senzilla veu cantava i així deia la cançó:
Ai del poble, ai de la vila que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa l´haurà de guanyar amb suor.

Xics i grans se l´escoltaven, li donaven la raó,
els neixia l´esperança, van anara a trobar el baró.
Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro:
us faré tallar una orella si escolteu al trobador.

Els vilatans es negaren a pagar més els tributs,
a palau armats anaren i parlaren sense embuts:
No et volem per baró nostre, no et volem veste´n d´aquí
que si et quedes ai de tú que a la forca has de morir.

Xics i grans tots a la una li cantaven la cançó:
Ai del poble, ai de la vila que té un lladre per senyor.
I ell callava i de ràbia se li corsecava el cor,
mentre el poble repetia la cançó del trobador:

Ai del poble, ai de la vila que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa l´haurà de guanyar amb suor.
Ai del poble, ai de la vila que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa l´haurà de guanyar amb suor.