kumbaworld
Jo sÚ
Llach, Lluis
SÚ que si sento el plor
de l'ocell quan vola,
ets tu que en algun racˇ plores,
que, com l'ocell ferit,
ple de sang el pit,
a l'arbre sec un niu implores.

Per˛ jo vull Ússer,
per a la teva tristesa,
com el polsˇs i vell armari
que guarda els mals records
entre la foscor
i t'impideix poder tornar-hi.

Per˛ aixecar-te no puc jo.
Pas a pas, el teu esforš
farÓ, nomÚs voler,
que en aquest teu desert
puguin nÚixer noves branques.

Obre els ulls i mira al front.
TrobarÓs sempre quelcom
que vulgui el teu alŔ,
que digui: "Dˇna'm fe,
vull seguir la caminada".

SÚ que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre l'espessa boira,
ets tu que estÓs cercant
un recer, un empar,
un lloc segur entre les roques.

Per˛ jo vull Ússer,
per a la teva incertesa,
el cop de vent que trenca l'aire
i t'obre l'horitzˇ
per a reprendre el vol
que et portarÓ a la nostra platja.