kumbaworld
Ara que fa bon temps
Joan Toni Skarabat
Un dia es van jurar
Que no es separarien mai
Una abraçada temptejava
Sa sentència d’amistat
Començava es principi d’un final

Però es temps passa i ja no
El pots seguir encalçant
No et dones compte i cada dia
Et sents un poc més gran
Un va partir pes bé i s’altre ja ho sap.

L’agafà per dir-li que és el que està fent.
El va ignorar. Se veu que ja no em sent.
Desitjà que no s’allunyàs com es vent
I que marxàs ara que fa bon temps...

Llargues caminades per vies de tren
Parlant de què dolenta és sa vida
Ses primeres fumades
d’aquella herba prohibida
grans de pus i parides de sa pubertat.

Però ses circumstàncies
poden anar canviant
i espolsen tot allò
que un amic et pot donar.
Avui es sol em crema i més igual.

L’agafà per dir-li que és el que està fent.
El va ignorar. Se veu que ja no em sent.
Desitjà que no s’allunyàs com es vent
I que marxàs ara que fa bon temps...(bis)