kumbaworld
Calor Calor
La troba Kung-fu
Calor, calor,
que em falta calor!
Acosta´t una mica per favor!

L´alcohol que em baixa ja no em crema,
que a l´entranya hi tinc una pedra,
pedra de gel feta de pena,
ja no li cau ni una llagrimeta.

Nano, tu ets jove - em diuen veuetes -
per veure els dies passar tant ràpid,
acava el trago i aixeca la vista,
i surt al carrer i busca qui t´estima.

Però jo tot iaio ple de cabòries,
menjant cigarros i a la meva olla,
donant-me brasa sense profit,
sempre m´explico deu mil històries.

I em dic que jo puc, que no sóc poruc,
però el fred de peus em fa sentir sirenes,
cada sirena pel què he perdut,
a tots els trens als què he dat l´esquena.

Que no sóc gat i a mi em falten vides,
el fred em pela i m´esqueixa a tires.

Calor, calor,
que em falta calor!
Acosta´t una mica per favor!

Però dins el glaç el meu cor batega,
bombeja sang a ritme de fera,
i el fred de peus ara pica al terra,
i el canigó se m´ha tornat cascada,
i canto blues en llengua bastarda,
perquè ell té mare, però qui sap el pare,
i donc les gràcies perquè respiro,
vull estimar tot allò que miro.

Trobo el sereno al carrer mullat,
és el tanguero de les altes hores,
que canta sol amb l´orquestra mora
i dóna avís als qui escolta senya,
i dóna senya al niu de la pena,
que no hi ha roca que l´aigua no mogui,
que la cançó és per qui la canti,
i la guitarra és per qui la toqui.

Que no sóc gat i a mi em falten vides,
però ja no tinc fred, ja no m´esqueixo a tires.

Calor, calor,
quina calor que fa!
Que ens haurem de despullar!