kumbaworld
Creix
Feliu Ventura
Creix i va escampant-se lentament
Es pot llegir en les mirades
de la gent.

És un riu callat però latent
Quan la impaciència és la virtut
O l’aliment

Creix com un núvol
I, a voltes, la veig créixer
Per damunt de mi.
Creix com un arbre
Que enfonsa les arrels
Per arribar al cel.

És ensordidora i ascendent
La veu de molts quan la unitat els
fa eloqüents

narren una història diferent
On la justícia és el principi
I l’argument

Creix com un núvol
I, a voltes, la veig créixer
Per damunt de mi.
Creix com un arbre
Que enfonsa les arrels
Per arribar al cel.

on la vida és un deute pendent
només la vida significa
moviment

el futur no porta remitent
només s’hi arriba preguntant
o responent!

Creix com un núvol
I, a voltes, la veig créixer
Per damunt de mi.
Creix com un arbre
Que enfonsa les arrels
Per arribar al cel.