kumbaworld
No és massa tard
Lax'n'busto
Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé alliberar-me,
fugir d´aquest desig
que sé que no és per a mi però no puc evitar.

Cansat d´aquesta soledat,
d´haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l´oblit
allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.

No és massa tard per tot allò que és important
(per a mi, com ser feliç).
Estic tan cansat... però he de tornar a començar.

I quan s´aturarà aquest mal
que crema i crema tant?
Evaporat,
que no deixi record
d´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només en quedi fum.

Només vull oblidar i trencar, no recordar mai més
per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
ser fugaç, de ser real..., perquè
no puc existir així.

No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d´haver somiat...

I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?