kumbaworld
Quan es fa fosc
Obrint pas
Seguint les escletxes dels vidres trencats
vaig obrir finestres als ulls inundats
i fent equilibris amb les il·lusions
vaig escalar els murs de les meues presons.
-No hia ha cap ferida que es puga trencar
ni cap sentiment que es puga empresonar-
I ara sóc la fera als ulls del caçador
i espere els meus dies entre la foscor.

I ara jo sóc
la fera als ulls del caçador
i en la foscor dibuixe estels
entre les bales que obren foc dins del meu cor.

Fugint per les selves que amaguen els anys
vaig creuar les línies de les meues mans
i en els precipicis de les emocions
vaig omplir de bales les meues cançons
-No hi ha cap camí que es puga repetir
ni cap emoció que es puga ocnquerir-
I ara sóc la presa en els ulls del voltor
i imite fugides entre la foscor.

I ara jo sóc
la fera als ulls del caçador
i en la foscor busque un estel
entre les bales que obren foc dins del meu cor.

I em quede sol
trist i callat
entre les ombres de la meua habitació
i em quede sol
comptant estels
entre les bales que obren foc dins del meu cor

Quan es fa fosc…