kumbaworld
Els Vells Amants
Serrat, Joan Manel
Serrat Joan Manuel - Els Vells Amants

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs
i un xic mÚs trista la seva mirada.

S┤estimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho permeten),
s┤estimen com jo voldria ser estimat
quan la esperanša comenci a estar seca.

I s┤agafen les mans
els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.
I s┤agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps
amb el retrat que a la paret penja.
On els vells viuen es va aturar el temps
desprÚs que es varen casar aquell diumenge.

La rÓdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La rÓdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d┤hora en hora amb mandra.

I s┤agafen les mans
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.
I s┤agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: źEstÓs bÚ?
Avui no et fa mal res...?╗

I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s┤han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s┤han perdut els amants
amb una flor i la seva tendresa...