kumbaworld
Fred
Anegats
On s´amaguen ses promeses
quan ja t´he convidat a beure.
On s´amaga sa tendresa
ara que ja tens lo que volies.

Sou filles de sa perversitat,
però sempre sense malícia
o és fictícia sa vostra bondat?

Canviant de tema,
cap enrere com els crancs
un peix que sa menja sa cua,
sa de s´INEM ja fa tres hores que esper,
qui espera desespera.

Al mal temps bona cara,
bona rialla.
No tenc dona, no tenc feina,
però si un rock´n´roll
i apag s´interructor
i és hora de canviar el xip
i com flip avui hi ha concert
no sé de qui però m´és igual...


I al final ja tothom s´ha dispersat
ja més tombat que dret,
fred, sents a ses mans,
i és quan fas balanç
de si ets jove o fas s´ase,
potser millor haver-se quedat a casa.

Descarrila una pila de fantasies,
ai! Tren d´alegries
que no atura en es meu portal.
I és quan te sents fatal
o t´anegues o un s´abriva,
s´esperança sempre és viva
i no se perd,
i ho sé cert
que a un proper concert
l´encert de ple:
Sa seva mirada...


Fent jutipiris
perquè em miris,
per intercanviar dues paraules
i que te piris! me diu una,
i remena sa seva melena.

Me cagondena, si jo només
vull estar amb tu,
tampoc no és que sigui un ogre geparut,
que faig amb aquest coret
que vull regalar a qualcú
que m´estimi,
que me cuidi,
que me mimi...

Bravejaré de no haver
caixat mai els braços,
que els llaços que m´uneixen a tu
són els fills d´aquesta titella...