kumbaworld
Ara no es fa, pero jo encara ho faria
Aramateix
ARA NO ES FA PRÔ JO ENCARA HO FARIA

Ara no es fa prô jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiriem
—foren aquelles on calgués valor.

Ara no es fa prô jo encara ho faria:
ells foren lladres de l’argent i l’or
i foren lladres si perles hi havien
—jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.

I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capsal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.

Ara no es fa però jo encara ho faria
—si d’un amor sofrís el desengany—
lligar l’atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l’amiga
—de tant d’enyor llanguiria la mar.