kumbaworld
Cançó dŽamor #398
Els pets
Dins dŽun raig de sol
cent vuitanta-tres partícules de pols
fan lŽamor

al mateix compàs
dels sorolls que des del llit mig rebregat
fa el teu nas.

Sota el cobrellit
sŽendevina un dels teus pits
mŽentre lŽaltre apunta ferm cap el nord;

just on hi ha la porta
on aquest babau tŽescolta
i somia de dia
tornar-se en un instant en

aire,
juganer com
lŽaire,
fent petons.

Aire,
dòcil, però no
gaire,
ressegint-te el cos.

Des de lŽaspersor
dues-centes quinze gotes ballen els acords
dŽaquell so

que definat
va lliscant des dels teus llavis barrejat
amb sabó.

Damunt el bidet
unes calces dŽaneguets
jeuen xopes apuntant cap el sud;

just a la finestra
on aquest babau sŽentesta
en ser espia de dia
i tornar-se en un instant en

aigua,
transparen com
lŽaigua,
fent petons.

Aigua,
tèbia, però no
gaire,
resseguint-te el cos.