kumbaworld
Lletra / Lyrics: De mica en mica - Serrat, Joan Manel
De mica en mica
Serrat, Joan Manel
De mica en mica

(Joan Manuel Serrat)

En aquell petit caf on no volen entrar
ni la llum del carrer, ni la gent assenyada,
vaig trobar el teu mirar, melangis i lluny
com la boira que neix al port, de matinada.

Et vaig perdre una m i em vas seguit en la nit
com un gosset perdut que prega una carcia.
Vas omplir de colors la tristor del meu llit,
de vermelles de capvespre i de verds de Galcia.

I el meu rac va a ser
el teu rac tamb.
Eres jove i bonica.
Vaig comenar jugant
i et vaig anar estimant
de mica en mica.

Em vaig acostumar poc a poc al teu nom,
a la teva escalfor i a les teves paraules,
al soroll del teu pas pujant els esglaons
i a la teva manera de parar la taula.

A lolor de les teves mans que cada nit
voltaven el meu cos com una fina gasa.
Per tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir:
"Men vaig a buscar el sol. s molt fosca la casa".

"Ning no mest esperant.
Grcies per tot, Joan..."
Eres jove i bonica.
Sen va anar de repent
el que vaig anar perdent
de mica en mica.

Vaig sentir tant de fred aquelles nits destiu.
Vaig maleir mil cops la petita taverna...
Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu.
Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna.

Per em vaig acostumar tamb a viure tot sol
sense estripar els papers, ni les fotografies.
Si tinc fam menjo pa. Si tinc fred encenc foc
i penso: "Si avui plou, dem far bon dia".

I torno a anar al caf
i penso que potser
tu eres jove i bonica.
Per, el temps ha anat passant
i jo the anat oblidant
de mica en mica.