kumbaworld
De mica en mica
Serrat, Joan Manel
De mica en mica

(Joan Manuel Serrat)

En aquell petit cafŔ on no volen entrar
ni la llum del carrer, ni la gent assenyada,
vaig trobar el teu mirar, melangiˇs i llunyÓ
com la boira que neix al port, de matinada.

Et vaig perdre una mÓ i em vas seguit en la nit
com un gosset perdut que prega una carÝcia.
Vas omplir de colors la tristor del meu llit,
de vermelles de capvespre i de verds de GalÝcia.

I el meu racˇ va a ser
el teu racˇ tambÚ.
Eres jove i bonica.
Vaig comenšar jugant
i et vaig anar estimant
de mica en mica.

Em vaig acostumar poc a poc al teu nom,
a la teva escalfor i a les teves paraules,
al soroll del teu pas pujant els esglaons
i a la teva manera de parar la taula.

A l┤olor de les teves mans que cada nit
voltaven el meu cos com una fina gasa.
Per˛ tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir:
"Me┤n vaig a buscar el sol. ╔s molt fosca la casa".

"Ning˙ no m┤estÓ esperant.
GrÓcies per tot, Joan..."
Eres jove i bonica.
Se┤n va anar de repent
el que vaig anar perdent
de mica en mica.

Vaig sentir tant de fred aquelles nits d┤estiu.
Vaig maleir mil cops la petita taverna...
Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu.
Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna.

Per˛ em vaig acostumar tambÚ a viure tot sol
sense estripar els papers, ni les fotografies.
Si tinc fam menjo pa. Si tinc fred encenc foc
i penso: "Si avui plou, demÓ farÓ bon dia".

I torno a anar al cafŔ
i penso que potser
tu eres jove i bonica.
Per˛, el temps ha anat passant
i jo t┤he anat oblidant
de mica en mica.